>>CONEGUEU
 
Conegueu més sobre els vins i els caves

Els moments màgics del Cava
Una breu història del Cava
Consells per pendre el Cava
Beneficis del consum moderat de Vi
El cava també és beneficiós per la salut?

 

ELS MOMENTS MÀGICS DEL CAVA

El tòpic, que ha esdevingut llei, aconsella el cava com a vi noble per a totes les hores, perquè el cava refresca i dóna ànims, incita a la conversa, alegra l'esperit i crea amistat.
 
És especialment saborós i estimulant quan es degusta a l'aperitiu, moment en què els sentits estan nets i expectants. També és el vi que acompanya tots els plats d'un àpat sigui senzill o de festa: des del marisc fins a les postres, passant pels rostits més tradicionals trobareu el tipus de cava just per fer-li companyia.
 
És el vi del brindis i de la celebració i, per tant, el vi dels moments solemnes de la nostra vida. Però és igualment el vi de la intimitat que es degusta a mitja tarda, quan tot comença, i a darrera hora del dia, quan tot és possible.
 
Per això els moments cava sempre són màgics:


  • A L’APERITIU
aperitiu
El millor inici d’un àpat s’aconsegueix, a qualsevol època de l’any, amb un aperitiu  acompanyat de Cava A.Vilamajó Brut Reserva Rosat.
cava rosat vilamajo

  • A LES TARDES D'ESTIU
tarda d'estiu
Amb una mica de gel, unes copes i una ampolla de Cava Ecològic Lheblan Nature Reserva es converteix el capvespre d’un dia calorós, en una experiència natural per recordar, tot veient la posta del sol a l’horitzó amb una fresca copa de Cava sempre a punt per ser compartida.
cava ecologic lheblan

  • DE NIT
nit de festa
El Cava A.Vilamajó Brut Reserva sempre està a punt per a la festa. A darrera hora del dia, quan tot és possible, les seves daurades bombolles de gala i el seu caràcter jove i espurnejant animen les nits festives.
cava nature vilamajo

  • AMB ELS AMICS
amb els amics
A les llargues vetllades de converses amb els amics, tot creant projectes, construint somnis, esperant les vacances o explicant les ja viscudes amb enyorança, el Cava A.Vilamajó Gran Reserva Brut insta als riures i les confidències.
cava avilamajo gran brut

  • ALS NEGOCIS
als negocis
Grans tractes s’han tancat amb una copa de Cava a les mans. Un Cava A.Vilamajó Gran Reserva Mil·leni, degustat amb serenitat, acaba convencent els més escèptics.
cava avilamajo mileni

  • ALS POSTRES
postres
Després d’un bon àpat, en el moment en que apareixen els dolços, és el moment d’acompanyar amb el Cava A.Vilamajó Dolç per Postres, la combinació perfecta per gaudir d’un moment dolç.
cava dolç per postres

  • EN QUALSEVOL CELEBRACIÓ
en qualsevol celebració
Des de les grans victòries fins a les petites fites del dia a dia. El Cava A.Vilamajó Millesime s’uneix a l’alegria, la felicitat i l’afecte.
cava avilamajo millesime

  • EN PARELLA
en parella
Destapant els sentiments, vivint el present i brindant pel futur, el Cava A.Vilamajó Gran Reserva és el millor còmplice en els moments més íntims.
cava avilamajo reserva

 

UNA BREU HISTÒRIA DEL CAVA

Podem afirmar que el Cava és dos cops vi, en el sentit que una primera fermentació del most produeix el vi, i una segona fermentació d'aquest vi dona origen al que coneixem com a Cava.

La tradició atribueix "la invenció" del vi espumós al famós frare benedictí Pierre Perignon. En realitat no podem parla d'invenció ja que sempre han existit vins espumosos. Ja en el segle XIV, Francesc Eiximenis, monjo gironí, parlava dels vins "saltants i formigalejants". Molts segles abans, Virgili a la Eneida cita els vins "spumantem". Ambdós autors descriuen així uns vins que vessaven de l'ampolla, vessaven de les copes, produïen un pessigolleig en el paladar i donaven una agradable sensació de frescor a la boca, i per sobre de tot, alegraven el cor.

cava
 

No obstant, correspon a Dom Perignon el mèrit d'haver estudiat el fenomen atentament i haver millorat la seva tècnica de preparació mitjançant el cupatge o mescla de vins. A ell també li correspon el mèrit d'haver incorporat dos importats novetats per la conservació de l'espuma: el tap de suro i l'ampolla de vidre resistent.

Però comencem pel principi i coneguem les llegendes que adornen els orígens d'aquesta fascinant beguda. Explica la llegenda que cert dia de l'any 1670, Dom Pierre Perignon, monjo ecònom de l'Abadia Benedictina de Hautvillers, pròxima a Epernay a la zona de La Champagne, va quedar sorprès per la inesperada explosió d'una de les ampolles que reposaven en la quietud de la cava monacal. Impressionat per aquest estrany succés s'hi va acostar ràpidament i immediatament va tastar el líquid que s'havia abocat, tal com li dictava el seu instint d'experimentat tastador. La seva sorpresa inicial es va convertir en gran alegria: havia tastat el "vi d'estels", com ell mateix va comunicar amb joia a la resta dels germans de la comunitat benedictina.

Perignon
 
amfora

L'atzar havia proporcionat al monjo l'oportunitat d'accedir al coneixement d'un fenomen natural, els efectes del qual havien estat llargament buscats des dels temps en què ignorats bodeguers grecs ajuntaven la mel i el vi per aconseguir les evanescents bombolles, l'aparició de les quals era ansiosament esperada als inicis de la primavera. El fenomen no era altre que la fermentació espontània del vi (gràcies al sucre natural del raïm i els llevats existents en la seva pell) amb la conseqüent producció de carbònic fruit de la fagocitació del sucre pels llevats.

Estudiant a consciència el que havia succeït, l'ecònom benedictí (meitat monjo, meitat alquimista), va establir que el vi embotellat s'havia convertit en un altre tipus de vi. Un nou tipus de vi guarnit amb les mítiques bombolles. En definitiva, estava naixent el que més tard es coneixeria com a méthode champenoise per l'elaboració de vins espumosos naturals.

Dos són els elements no lligats directament amb el vi, l'aportació dels quals resulta imprescindible per la feliç culminació del procés abans citat: les ampolles, la forma i la qualitat del vidre de les quals han de ser les adequades, i els taps de suro que han d'assegurar la total estanquitat d'aquestes. I tots els esforços de Dom Perignon haguessin estat en va, si l'atzar no hagués mostrat de nou la seva complicitat, ja que, si bé va arribar a perfeccionar suficientment el procediment d'obtenció del vi "petillant", li resultava impossible amb els mitjans al seu abast retenir-lo més enllà dels instants efímers del seu naixement. Ni les ampolles (un vidre massa prim) ni els taps (fusta embolicada en oli), podien retenir les 5 o 6 atmosferes de pressió que aquest vi de vins presenta.
taps de suro

Es diu que certa nit en què es van hostatjar a l'Abadia d'Hautvillers, dos peregrins de Sant Feliu de Guíxols de camí cap a Suècia, el monjo Dom Perignon va observar que en les seves cantimplores utilitzaven uns taps que mai havia vist. Preguntant als viatgers sobre el que ell considerava estranys taps, ells li varen explicar que es tractava d'escorça d'alzina. Matèria que en la seva ment d'alquimista se li va revelar com la ideal per contenir la pressió del daurat líquid a l'ampolla.

L'altre element indispensable pel descobriment de Dom Perignon arribes a bon port, era el vidre de les ampolles.

S'explica que uns mercaders, en la seva ruta pel Mediterrani, varen tenir la mala fortuna de naufragar en front de les costes de Síria. Després de grans esforços, quan varen aconseguir arribar a la platja, el primer que varen fer va ser encendre foc per fer-se alguna cosa per menjar, però no varen trobar pedres apropiades per instal.lar un recipient sobre les flames. El vaixell transportava una càrrega de pedres de natró (carbonat sòdic natural), un tipus de sosa, que varen fer servir per fer la foguera. Un cop saciada la seva fam i apagat el foc, varen comprovar amb sorpresa que s'hi havia format una peça sòlida i brillant. La calor de la foguera va fondre l'arena de la platja junt amb la sosa de les pedres, formant una rudimentària placa de vidre.

Llegendes apart (encara que aquesta la va transmetre Plini fa més de 2000 anys) aquest procés, que bàsicament és el mateix que s'utilitza actualment per l'obtenció del vidre, no és altre que la fusió del silici en forma d'arena amb un alcalí que pot ser la sosa o la potassa.

 

copa

Foren necessaris molts segles per què poc a poc es descobrís la manera de purificar aquest rudimentari vidre i el sistema òptim per la seva fabricació. I per què des de l'extrem oriental del Mediterrani, aquest art s'instal.lés a la República de Venècia quan aquesta tenia el control del Mediterrani i la seva prosperitat va atreure a ella experimentats vidriers sirians.

A Venècia potser inicialment per seguretat, (els forns varen provocar més d'un catastròfic incendi), però més tard clarament per evitar que els secrets de fabricació fossin copiats, els tallers de vidre varen ser traslladats a l'illa de Murano. Els artesans vidriers no podien sortir de l'illa sota cap pretext, sota pena de la confiscació dels seus béns i l'encarcerament dels seus familiars. Amb aquest dràstic sistema, Venècia va mantenir durant alguns segles una supremacia absoluta en aquest art. No és difícil imaginar en aquestes condicions, dramàtiques fugides, espionatge industrial, segrests, escaramusses, suborns i moltes histories al voltant d'aquest palau-presó de cristall. La veritat és que, malgrat les dificultats, varen ser molts els vidriers venecians que varen passar les fronteres de la república i es varen establir en altres terres.

 

Els que varen aconseguir fugir de l'illa de Murano s'establiren en diversos llocs que amb el temps han arribat a tenir un cert renom: Bohèmia, Silesia, Moravia, etc. Algun d'ells va arribar a aquestes contrades (curiosament a una altra illa). Ramon Llull, mallorquí de renom, deixà constància en alguns dels seus escrits, que al segle XIII existia una important indústria del vidre a Mallorca, tradició que ha arribat fins avui en dia.

Murano
 
Però foren els anglesos (segurament guiats per algun trànsfuga venecià) els que a la meitat del segle XVIII iniciaren la fabricació de les ampolles tal i com avui en dia les coneixem. Anteriorment, l'ampolla de vi tenia forma de poma en la seva part baixa i un coll molt alt. Les noves, cilíndriques i amb el coll més curt, a més de facilitar el seu emmagatzemament i transport, possibilitaven la posició horitzontal que provocava que el líquid estigues en contacte amb el suro evitant el seu assecament, i amb això l'entrada d'aire. Va ser aquest tipus d'ampolla, amb un vidre més gruixut per suportar les 5 o 6 atmosferes de pressió que assoleix el vi en la segona fermentació, el que va contribuir a l'èxit del descobriment de Dom Perignon.
 
El llarg camí que va ser necessari per què aquests coneixements arribessin des d'Hautvillers a Sant Sadurní d'Anoia, i és pogués crear així la tradició de l'elaboració del Cava al Penedès, ja és una altra història per un altre dia...
Europa
Catalunya

 

CONSELLS PER PENDRE UN CAVA

  • El Cava s’ha de servir fred, però no gelat: entre 5 i 7 ºC.
  • La millor manera per refredar l’ampolla és posar-la unes quatre hores abans a la nevera. Si això no és possible, una forma ràpida de refredar-lo és submergint-la en una xampanyera amb aigua i gel. S’ha de mantenir aquesta temperatura durant el seu consum.

 

xampanyera de cava
  • S’han d’evitar els moviments bruscs quan retirem el morrió. Destapeu l’ampolla amb una inclinació de 45º, fent girar el tap lentament.
 
  • S’aconsella no treure el morrió al destapar, només afluixar-lo i subjectar-lo amb la mà mentre obrim l’ampolla per evitar que el tap surti disparat.
  • La copa ideal es del tipus tulipa o flauta, amb el final lleugerament tancat per permetre la concentració d’aromes del Cava.
Servei del cava
 
Copa de cava
  • El cristall de la copa ha de ser fi i transparent. La capacitat aconsellada de la copa és de 80 a 100 ml, per evitar la desgasificació i l’augment ràpid de la temperatura.
  • S’ha de servir en dos temps, primer deixant que el Cava es regeneri i l’espuma reposi.
  • S’ha de mantenir la inclinació de l’ampolla i de la copa.
  • Ompliu la copa només dos terços de la seva capacitat, així el Cava pot respirar i podem gaudir dels seus aromes i sabor.
  • La copa s’ha d’agafar per la tija o canya, mai pel cos, per evitar que el Cava s’escalfi.
  • Netegeu la copa amb aigua  no alcalina, sense detergents.
  • El Cava s’ha de conservar en un lloc sec i fresc, resguardat de fonts de llum directa.
brindis de cava

 

BENEFICIS DEL CONSUM MODERAT DE VI

  • Redueix el risc de càncer, infart de miocardi i accidents vasculars cerebrals.

El Professor Serge Renaud (pare de l’anomenada “Paradoxa Francesa”) arriba a aquesta conclusió després de realitzar el més ampli estudi de la relació entre vi i salut. Durant 20 anys ha pogut estudiar l’evolució de la salut d’un grup de 34.000 persones d’edats compreses entre els 40 i 60 anys.

El resultat és que aquelles persones que consumeixen regularment entre dos i tres copes de vi diàries estan un 30% més protegits que els abstemis davant el risc de patir alguna malaltia com el càncer, l’infart de miocardi o els accidents vasculars cerebrals.

Aquesta dosis senyalada de tres copes diàries es adequada per a homes adults, però en el cas de les dones o dels joves, les dosis es tenen que revisar a la baixa en funció del pes corporal.

copa de vi

La bondat relativa del vi és més alta, un 30% quan es parla de crisis lligades a problemes cardíacs que quan es tracta d’eliminar el risc de tumors malignes, on descendeix a un 20%.

Una de les explicacions que s’aporta en l’explicació d’aquest efecte benèfic, està en el fet de que el vi conté un polifenol anomenat reservatrol, un producte natural que també es troba en plantes medicinals amb les que la ciència mèdica tradicional xinesa sempre ha intentat tractar el càncer.

 

reservatrol
  • Què és el Reservatrol?

El Reservatrol es un polifenol que es troba en una gran varietat de plantes comestibles especialment els raïms. Funciona com un moderat antioxidant, que ajuda a destruir els radicals lliues relacionats amb els danys de diversos tipus de càncer.

El Reservatrol també ajuda a disminuir la viscositat de les plaquetes i ajuda a mantenir els vasos sanguinis oberts. També conté moltes propietats antiinflamatòries.

  • Què és la "Paradoxa Francesa"?

Diferents estudis científics han demostrat que els habitants dels països que segueixen la dieta mediterrània i per tant consumeixen vi en quantitats moderades tenen un menor risc de patir malalties cardiovasculars. Això va portar a la comunitat científica a estudiar aquest tema en profunditat, comparant les dades de diferents països europeus amb resultats en molts casos sorprenents i contradictoris.

Aquest va ser el cas de França. Resultava una paradoxa que els francesos mostressin alts nivells de colesterol, (degut al consum de mantegues, nates i formatges) i, en canvi, presentessin una mortalitat baixa per problemes de cor. Aquest fet es va anomenar "la paradoxa francesa". Més tard, s’observà que els francesos a diferència dels habitants dels països nòrdics prenien en els àpats una copa de vi negre.

paradoxa francesa
cor
  • Mecanismes que expliquen l'efecte cardioprotector del consum moderat de vi

- Un augment del Colesterol HDL (Colesterol bo). Aquestes lipoproteïnes d’alta densitat participen activament en la depuració del colesterol en excés dintre de l’organisme.

- Una disminució del Colesterol LDL (Colesterol dolent). El risc de malalties coronàries augmenta amb la concentració de LDL. El colesterol transportat d’aquesta forma es fixa fàcilment a les parets dels vasos sanguinis i afavoreix l’aparició de lesions arteroscleròsiques.


- Una disminució dels mecanismes implicats en el fenomen de coagulació i agregació plaquetària.

 
  • Propietats antioxidants del vi

Avui sabem que el procés d’envelliment així com l’aparició d’algunes malalties, es deu a l’efecte dels "radicals lliures". Es a dir, a certes partícules que oxiden les nostres cèl·lules.

Tenen una comesa útil en el cas de que el nostre organisme hagi de lluitar contra les bactèries, però en contrapartida son responsables del enduriment de les nostres artèries (arteriosclerosis).

Podem combatre els radicals lliures consumint antioxidants artificials (vitamina C, vitamina E, betacarotens) o recorrent a una alimentació sana amb altes dosis de verdures i fruites fresques, oli d’oliva i també amb vi consumit amb moderació.

La capacitat antioxidativa que trobem en 1 copa de vi és equivalent a menjar-se 5 pomes, beure 7 gots de suc de taronja o 20 gots de suc de poma. Aquesta capacitat del vi per limitar l’oxidació orgànica es troba en els polifenols que hi ha en la pell del raïm.

cabernet
 
alzheimer
  • Ajuda a endarreir l'envelliment i prevenir l'Alzheimer

El reservatrol, que abunda a la pell del raïm, es capaç d’estimular, las sirtuines, uns enzims cel·lulars que regulen l’envelliment de tots els organismes vius. De tots els compostos que s’han provat el que més estimula l’enzim és el reservatrol, pel que el consum moderat de vi pot ajudar a endarrerir l’envelliment i a prevenir malalties geriàtriques com l’Alzheimer.


 

EL CAVA TAMBÉ ACTUA DE FORMA BENEFICIOSA SOBRE LA SALUT

El Cava, consumit amb moderació, també pot exercir un efecte beneficiós sobre la salut. Mentre que fins ara els estudis sobre Vi i salut s’havien centrat eminentment en el vi negre; un estudi publicat a la revista Journal of Agricultural and Food Chemistry, evidencia els efectes beneficiosos del Cava, pel seu contingut en compostos fenòlics.

Aquest és el primer estudi en que es demostren els efectes beneficiosos dels vins espumosos elaborats d’acord amb el mètode tradicional d’envelliment en ampolla.

Aquest treball és fruit de la col·laboració establerta entre la Universitat de Barcelona i la Universitat de Califòr­nia de Davis. En aquest estudi es demostra l’efecte beneficiós del Cava en la inhibició de l’oxidació de las lipoproteïnes de baixa densitat (LDI) in vitro.

cava vilamajo
 
raïm

L’estudi s’ha realitzat en 47 mostres de cava procedents del Penedès. Curiosament, els caves elaborats amb el coupage de les tres varietats tradicionals: Macabeo, Xarel·lo i Parellada presenten una major capacitat d’inhibició de l’oxidació de les LDL. En canvi, no s’observen diferències entre la capacitat d’inhibició en Caves procedents de dife­rents veremes.

Els compostos fenòlics majoritaris al Cava son els derivats d’àcids cinàmics, especialment d’àcid cafèic, el qual és un dels principals responsables d’aquest efecte beneficios del Cava; sense oblidar, que al Cava hi ha molts altres compostos fenòlics que també presenten activitat antioxidant i/o sinèrgica, la qual potencia l’efecte antioxidant.

Rosa M. Lamuela-Raventós, M. Teresa Satué-Gracia, Cristina Andrés Lacueva, del Departament de Nutrició i Bromatología, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona, i Edwin N. Frankel, Department of Food Science and Technology University of California, Davis, California. J. Agric. Food Chemistry 1999rn 47, 2198-2202. Spanish Sparkling Wines (Cavas) As Inhibitors of in Vitro Human Low-Density Lipoprotein Oxidation.

Presentació | Història | Productes | Ecològic | Lots | Contacte | Comprar | Galeria | Receptes | Raïms | Links

Castellano | English | Mapa del web | E-mail

Si aquesta web no disposa de menú lateral o no la visualitzeu correctament premeu aquí